02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

La meva trajectòria artística: del cosit a l’ensenyament creatiu

Des de petita, sempre he tingut una relació especial amb l’art, tot i que mai no he destacat per la meva habilitat amb tècniques tradicionals com el dibuix. Recordo que a l’escola primària sempre mirava de seguir les instruccions de la professora, però els meus dibuixos mai no quedaven com els dels companys. Això, lluny de desanimar-me, em va fer buscar maneres alternatives de canalitzar la meva creativitat. Vaig descobrir que la meva forma preferida d’expressar-me era a través del cosit. Cosir em permetia transformar idees en objectes tangibles: decorar una samarreta, fer un petit quadre amb fils o crear complements manuals. Cada peça era un petit projecte artístic que combinava colors, textures i formes, i això em feia sentir que havia trobat la meva manera de crear art.

La meva passió per la moda també ha estat una eina artística fonamental. Per a mi, combinar peces de roba no és només vestir-se, sinó crear una composició visual que expressa personalitat i estil. Recordo que de petita m’agradava combinar samarretes i pantalons amb estampats i colors que sorprenguessin, buscant sempre un efecte estètic que em fes sentir bé i alhora captés l’atenció dels altres. Aquesta forma de jugar amb textures, colors i patrons reflecteix una preocupació pel detall i la creativitat que, de fet, és la mateixa que es troba en moltes formes d’art més tradicionals, com la pintura o l’escultura. La necessitat de comunicar visualment a través de la roba i els complements és, per a mi, un element essencial de la meva identitat artística.

Pel que fa a l’educació formal i extracurricular, la meva experiència amb tallers acadèmics o activitats organitzades per la família ha estat limitada, però sempre he buscat formes d’aprendre i experimentar per mi mateixa. Una de les meves grans passions és l’esport, i la meva formació com a monitor d’esports m’ha ajudat a comprendre que l’art no es limita a les disciplines visuals. En el món de l’esport, cal dominar tècniques, comprendre moviments i coordinar accions amb precisió, i això requereix constància i dedicació, com passa amb qualsevol disciplina artística. Per exemple, un bon servei de tenis no és només una acció física, sinó un exercici d’habilitat, sensibilitat i expressió corporal. Aquesta experiència m’ha ensenyat que l’art és molt més que dibuixar o pintar: és practicar, experimentar i buscar l’excel·lència en qualsevol àmbit.

A més, he participat en diversos tallers artístics fora de l’escola. Un dels que més recordo és el taller “Joies i Sangria” a Platja d’Aro, on vaig poder crear petites joies i explorar tècniques manuals. També he fet cursos de manualitats, decoració i disseny, que em van permetre ampliar la meva visió sobre com es pot expressar l’art amb objectes quotidians. Aquestes experiències m’han ajudat a veure que l’art és inclusiu i divers: no hi ha només una manera de crear o de gaudir-lo, i cada tècnica aporta una perspectiva única.

En la meva pràctica artística recent, una de les experiències més enriquidores ha estat treballar amb infants fent repàs i activitats creatives. Això m’ha permès veure l’art des d’una perspectiva diferent, més interactiva i participativa. M’agrada ensenyar-los tècniques com la papiroflexia, fer floretes de paper o altres petites manualitats. Tot i que no em considero hàbil dibuixant, he descobert que tinc força facilitat per a aquestes activitats manuals i que puc transmetre la creativitat de manera accessible. Compartir el procés creatiu amb els infants no només els motiva a ells, sinó que em fa reflexionar sobre la meva pròpia pràctica artística i com l’art pot ser una eina de comunicació i aprenentatge.

En una reflexió crítica, crec que la meva trajectòria evidencia com les experiències individuals configuren la percepció de l’art i la creativitat. Tal com assenyalen Oliver Barceló (2022) i Aiello et al. (2011), l’experiència personal com a estudiant influeix molt en la manera com entenem l’educació artística i en com després podem transmetre-la. En el meu cas, les dificultats inicials amb el dibuix no van ser un obstacle, sinó un motor per explorar altres formes d’expressió, com el cosit, la moda i les manualitats. Això reforça la idea que la diversitat d’expressions artístiques és essencial en l’educació i que l’art no ha de limitar-se a les tècniques convencionals.

També he pogut relacionar la meva experiència amb la dels meus companys i amb els textos recomanats. Vaquero i Gómez del Águila (2018) mostren com les concepcions socials sobre l’educació artística poden limitar la percepció que els estudiants tenen de la seva pròpia creativitat. La meva experiència confirma que, amb suport i motivació, qualsevol persona pot trobar la seva manera d’expressar-se i crear art, encara que no s’ajusti als estàndards tradicionals. Aquesta perspectiva és especialment rellevant per a la meva futura tasca com a docent, ja que em permet veure la creativitat dels infants com una riquesa diversa i única, més enllà de la tècnica pura.

En definitiva, la meva trajectòria artística combina cosit, moda, esport i activitats amb infants, mostrant que l’art és constància, expressió i experimentació. Les meves experiències demostren que l’art no és només una habilitat sinó una forma de viure i aprendre, i que la diversitat de tècniques i pràctiques és clau per fomentar una educació artística inclusiva i significativa. Aquesta visió amplia les meves concepcions sobre què és l’art i com hauria d’ensenyar-lo: un procés viu, accessible, creatiu i fonamentat en l’experiència personal.

Noa Almendros Gili