02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

El 9 de novembre vaig visitar la fira de cotxes antics a Lleida, on vaig fotografiar diferents vehicles que exemplifiquen com la percepció del valor i del temps pot variar segons qui observa. Una de les imatges mostra un Porsche antic amb matrícula F, de fa aproximadament quinze anys, i una altra imatge mostra dos Porsches més antics amb matrícula B de Barcelona. Una altra fotografia captura tres Minis molt antics, petits, robustos i aparentment simples. També vaig penjar un mini live de dues fotos, amb el soroll de la fira al fons, un minipí que marca el ritme sense paraules.

Aquest registre em va fer reflexionar sobre com el que per a algunes persones és obsolet o sense valor, per a altres pot ser preciós i significatiu. Els cotxes antics, que en el seu moment van ser utilitaris o van passar desapercebuts, avui es converteixen en objectes de col·leccionisme i admiració. El valor no és inherent, sinó que depèn del context, de la història i de l’interès social. Algunes peces, que fa una dècada costaven només cinc euros, ara es poden revendre per mil, demostrant com les modes, les percepcions i la nostàlgia poden transformar allò quotidià en extraordinari.

Aquesta experiència també em va fer pensar en els límits i fronteres del gust i de la cultura: el que és descartat per uns pot ser objecte de culte per altres. Els cotxes, com les idees o els objectes culturals, viuen un cicle de valor fluctuós; el passat torna al futur, i allò que sembla antic pot assolir un reconeixement inesperat. Així, la percepció i la valoració són sempre relatives, i el que avui és ignorat pot esdevenir un tresor demà.