02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

En aquests dos registres sonors he volgut observar com canvia la percepció d’un mateix espai segons la manera com s’habita. Tots dos àudios estan gravats en el mateix lloc, un frontó, però transmeten sensacions molt diferents. En el primer, només s’escolta el so de la pilota colpejant la paret, repetitiu i constant. Aquest so genera una atmosfera tranquil·la, gairebé meditativa, on la solitud es converteix en un espai de concentració i connexió amb una mateixa. L’absència d’altres veus o sorolls externs fa que l’experiència sigui íntima i introspectiva.

En canvi, en el segon àudio apareixen altres elements sonors, com els gemecs o expressions que acompanyen els cops de pilota. Aquests sons trenquen el silenci i aporten una dimensió més corporal i expressiva a l’activitat. El mateix gest esportiu deixa de ser només tècnic per convertir-se en una forma d’expressió del cos, fent visible l’esforç i la intensitat del moment.

A través d’aquests dos registres es pot observar una mena de “frontera” dins del mateix espai: la diferència entre viure’l des de la calma i la solitud o des de l’expressivitat i la presència més intensa del cos. Aquesta frontera no és física, sinó sonora i emocional, i posa de manifest com un mateix entorn pot generar experiències molt diverses segons la manera com ens hi relacionem.

Aquesta observació m’ha fet reflexionar sobre com els espais quotidians poden ser alhora llocs de calma i d’expressió, i com la diferència no sempre es troba en l’espai en si, sinó en les pràctiques i actituds de les persones que l’habiten.

https://drive.google.com/drive/folders/1_QE_bTXTAn9ttmjnT-FDe8UVUcfzO_bs?usp=drive_link